El ple ordinari de l'Ajuntament de Girona del mes de desembre es va ajornar una setmana per motius, segons se'ns va explicar, relacionats amb el fons d'inversió als municipis aprovat per l'Estat. El ple es va celebrar però l'equip de Govern no va portar al ple cap punt que hi tingués relació, de manera que no va quedar clar per què celebràvem la sessió en un dia diferent de l'ordinari. A la junta de portaveus prèvia al ple, que se celebra el divendres, l'alcaldessa no ens notifica cap canvi. Després, s'incorpora un punt d'urgència --facultar la comissió de govern per als projectes del pla Zapatero-- que no veig per què no es podia haver comentat a la junta de portaveus. I encara més: amb el ple ja començat, l'alcaldessa ens informa que dos punts de l'ordre del dia queden "sobre la taula", en principi sense donar-nos una explicació sòlida. No es tracta de dos punts improvisats: eren relatius a la constrcció de les escoles bressol de Montilivi i la Devesa, aprovades al pressupost d'inversions i degudament anunciades a la premsa. Vull dir que no són fruit de cap improvisació --o això pressuposo-- ni de cap contratemps: són projectes madurats i que, quan es decideix la seva incorporació a l'ordre del dia del ple, és perquè s'ha vist clar. Sempre hi ha raons que poden recomanar la seva reitrada, però per què no se'ns anuncia a la junta de portaveus, que és on s'han de tractar aquests assumptes? Des de la junta de portaveus al ple, ha aparegut algun element nou, que no tinguéssim aleshores, que recomani la seva retirada apressada de l'ordre del dia?
Però la cirereta del pastís la tenim en el ridícul
"ple extraordinari urgent" que hem de celebrar avui mateix per tractar l'al·legació a les ordenances que van presentar els marxants i que, per raons ben curioses, no va ser detectada a temps com perquè es pugués incorporar, per la via d'urgència, al ple que vam tenir aquest dimarts (que, recordem-ho, havia estat ajornat una setmana).
El servei de Correus de Girona deu tenir algun problema quan una carta enviada dins de la mateixa ciutat tarda gairebé una setmana a arribar a la destinació. El cas és que avui, de forma recipitada, s'ha de complir amb un tràmit legal per no caure en el ridícul més gran, que seria que les noves ordenances no entressin en vigor.
A diferència de l'equip de Govern, el nostre grup municipal no té cap regidor amb dedicació exclusiva. Tots tenim altres feines i dedicacions, i en ser convocats ahir a la tarda mateix se'ns dóna molt poc marge per organitzar-nos. És per això que vaig gosar demanar un petit ajornament fins demà divendres, perquè això ens donava una mica més de temps per canviar feines i compromisos ineludibles. No cal dir que, com passa sempre, cap petició de l'oposició no és atesa, tampoc aquesta que sembla la mar de raonable.
Ja sé que una anècdota, un petit error, un oblit, un excés, tractats de forma aïllada poden semblar poca cosa. Alguns fins i tot poden donar la sensació que l'oposició fila massa prim. En realitat, són indicadors que algunes coses bàsiques no funcionen. I quan això passa es fa més evident la decadència del model polític que ha governat a la ciutat durant tres dècades.
Deu ser allò de què parla l'(ex)alcalde Joaquim Nadal a les postil·les del llibre
"Girona, ara i sempre", de Narcís-Jordi Aragó: "(...) la Girona nova només ha de vèncer amb ambició les muralles de la mediocritat, el gran risc, que la pot tornar a l'esmorteïment d'èpoques passades". Certament, aquest desori que se sent no és de paraules, ni de pensament. Ni d'excel·lència.
(*) Poques hores després que hagués publicat aquest escrit, l'Ajuntament em comunica que el "ple extraordinari urgent" s'ha anul·lat. La raó és que l'associació de marxants de les comarques gironines ha decidit retirar les al·legacions presentades a les ordenances fiscals. Quines coses que passen.