Vinc de la festa major de Viladesens, on he menjat una fideuada excel·lent en companyia de l’Alfons Soler, alcalde del municipi, i la seva família. Hi ha hagut dues sorpreses molt agradables; d’una banda, el concert a capella d’un grup de sis noies que han interpretat un repertori molt divers i acurat (he quedat meravellat del resultat!) i de l’altra la interpretació d’un duo format per dos professors d’anglès de l’EOI de Girona, un dels quals, en David, és amic meu des de fa anys. Continua rascant la guitarra (la clàssica, amb pastilla. No l’he vist mai amb una elèctrica) i interpretant els autors que m’agraden. Naturalment, Bob Dylan és un d’ells. La foto l’he presa des de l’altell que té el nou centre cívic que estan construint a Viladesens i que aviat el tindran completat (l’alcalde hi ha posat la banya. Segur que se’n surt, perquè l’he vist molt decidit).

Els diaris d’avui diumenge duran el DVD amb el reportatge titulat ConfidencialCat produït per CiU. Però segurament també avui algun d’ells ens oferirà el penúltim sondeig preelectoral, que tindrà tant o més d’impacte que el devedé. Les darreres enquestes es publicaran deu dies abans de les eleccions (és a dir, diumenge de la setmana entrant) i ja no hi haurà gran cosa a fer: les tendències estaran marcades i només serà qüestió de factors com l’abstenció els que poden distorsionar les previsions demoscòpiques. Ja veurem.

Ho tenim tot a punt. Avui hem presentat als companys de la premsa la campanya electoral de CiU i tots els elements que la conformen: els cartells, les pancartes, els globus, els llapis i els gadgets diversos que serviran per animar la nostra proposta de govern per a Catalunya. No sé com es fa això de defensar un programa electoral a través dels globus inflables, però segur que deu ser de gran utilitat, perquè no conec cap partit de cap país democràtic que no en faci ús. És la màgia de la comunicació. Dec ser un clàssic, perquè a mi el que més m’ha agradat ha estat el volum del programa de govern: té un disseny fabulós i modern, molt d’acord amb els seus continguts. Mireu-lo, perquè val la pena.

Els call centres del PSC treuen fum perquè han posat tota la seva gent a intentar deslegitimar CiU per haver produït el documental que aquest diumenge encartaran els diaris de Catalunya. El documental (n’he vist un tros) els farà mal perquè està ben fet i no diu cap tonteria. He vist que a la xarxa hi ha una cridòria sensacional i m’ha cridat l’atenció la quantitat de gent del PSC i Esquerra que s’estripa les vestidures. Quines coses que passen: no fa tant de temps que a la web d’Esquerra et podies descarregar un muntatge audiovisual contra Artur Mas, i ningú no va protestar. Els semblava la mar de graciós i se’l passaven els uns als altres…

Enceto un nou bloc. He registrat el domini www.carlespuigdemont.cat, que és a partir d’ara el meu campament base a Internet. Hi aniré anotant les coses personals i no tan personals que em passen pel cap o pel costat. No cal que digui que agrairé els comentaris generosos i desinteressats dels lectors que em visitin, i també em serà de gran ajuda la crítica honesta i ben argumentada de tots els qui tinguin la gentilesa d’estirar-me les orelles per alguna cosa que hagi dit o fet i els sembli desencertada. No sé quant de temps durarà el procés d’aprenentatge a la política però no hi escatimaré esforços, en podeu estar segurs.
Diumenge a la nit comença la campanya per a les eleccions del Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre. Ocupo el sisè lloc de la llista de CiU per les comarques gironines i serà la meva primera campanya electoral com a candidat. N’he seguit moltes d’altres, la majoria com a periodista i algunes com a assessor de comunicació, sempre, però, a la distància suficient com per mantenir el rol d’observador que, en comparació amb el de candidat, em sembla d’una gran placidesa. No puc negar que ho enyoraré, especialment les nits que em cridaven els amics de Ràdio Girona per anar a comentar en directe els esdeveniments i aventuràvem, amb en Josep M. Fonalleras com a parella de ball, les primeres hipòtesis sobre les conseqüències dels resultats. Ei: no sempre anàvem desencaminats… encara que el més semblant als economistes devem ser els periodistes que gosem predir allò que passarà i després expliquem per què no ha passat.