La ciutat de Girona disposa finalment del seu primer Pla de Mobilitat Urbana, aprovat pel ple de desembre amb 21 vots a favor i 4 abstencions. Es tracta d’una aprovació molt àmplia –més del doble de suports que el nombre de regidors de què disposa el Govern municipal— que evidencia almenys dues coses: que entre la immensa majoria dels regidors hi ha hagut molts més punts d’acord i consens que no pas de desacord, i que s’ha entès que es tractava d’un d’aquells “temes de ciutat” en què no importa massa el fet que un estigui a l’oposició i l’altre al govern. Per això voldria agrair a tots els qui han fet possible la seva aprovació i naturalment a tots els qui durant molts de mesos han estat treballant perquè el PMU fos una realitat.
Ara Girona ja té un full de ruta clar i compartit per prendre decisions sòlides i de futur en un dels àmbits que més preocupen els ciutadans. Aquest ampli suport garanteix que els futurs governs de la ciutat mantinguin el gruix del full de ruta, que no ha de descartar les actualitzacions necessàries i les incorporacions de noves mirades si les circumstàncies del moment ho aconsellen. Tenim clar que, al marge dels canvis de govern, la ciutat disposa d’un bon referent per anar prenent les seves decisions en matèria de mobilitat.
No és un llibre de receptes ni un manual d’instruccions, perquè seria una pretensió absurda. És, en canvi, un marc de referència imprescindible, un terreny de joc on enquadrar totes les decisions que haguem de prendre per tal d’aconseguir almenys un triple propòsit: millorar la mobilitat en general, fer-la més sostenible i incrementar l’eficàcia del transport públic.
Aquestes situacions són les que fan de la política local una dedicació molt gratificant: regidors del govern que s’hi esforcen, regidors de l’oposició que hi treballen perquè volen contribuir també al progrés de la ciutat… i quan això passa, el benefici per als ciutadans es multiplica. Com el que ha passat, també, amb l’aprovació de la tarifa ecosocial de l’aigua: per primer cop disposem d’un acord que implanta mesures concretes i efectives destinades a aquells ciutadans que es troben en situació de risc i se’ls ha de garantir l’accés a serveis bàsics com és el de l’aigua potable. La tarifa és un primer pas, i no pas petit, cap a un model de gestió de serveis bàsics que vagi incorporant de manera efectiva –deixem la retòrica per als qui els agrada fer discursos— mesures per combatre els efectes de la desigualtat i la pobresa.
Tot això diu molt, i bé, de tots els electes locals de Girona. Que no hi hagi hagut cap vot en contra també s’ha de posar en l’actiu de l’oposició, que ha actuat amb responsabilitat i interès de ciutat. Quan això passa no només s’ha de dir sinó que s’ha d’agrair, i estic convençut que és el que els ciutadans desitgen veure més sovint: entesa, acords, fulls de ruta compartits. Tant a nivell local com a nivell nacional.
En la política que haurem de fer en els temps que vénen caldrà avançar molt més en aquesta direcció i retrocedir en el terreny de la confrontació de manual. Ja sé que encara hi ha fronteres ideològiques que alguns partits les volen mantenir de ciment armat (jo diria, de ciment arnat), però no tindran més remei que anar-les estovant i fer-les permeables a les idees i visions dels altres, sense apriorismes ni prejudicis, com a única manera de mantenir-se coherents i fidels amb el gruix del seu ideari. Les idees es creen per compartir, no per imposar.
És cert que al ple també es produeixen moments que matisen tot això que acabo d’escriure. Per culpa de tots, també meva. Però quan passa justament el contrari tenim el dret, i jo diria que també el deure democràtic, de posar-ho en valor. No tot està perdut, ni molt menys. No tot és previsible, ni irrenunciable, ni inamovible, ni predeterminat. Podem construir més que no pas destruir, podem fer i refer més que no pas desfer.
La tarifa ecosocial de l’aigua i el pla de mobilitat urbana de Girona no han de ser casos excepcionals; hem de continuar dedicant esforços a buscar acords els més amplis possible per aconseguir enteses d’aquesta envergadura.