Deprecated: mysql_pconnect(): The mysql extension is deprecated and will be removed in the future: use mysqli or PDO instead in /var/www/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/libs/ezdb1.php on line 63
CiU Girona - El perfil Girona CiU


Notice: Undefined index: cap in /var/www/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/compilades/c_9460fef483c40931627cc40ab051c71d.php on line 11

Notice: Undefined index: cap in /var/www/vhost/carlespuigdemont.cat/home/html/compilades/c_9460fef483c40931627cc40ab051c71d.php on line 19
Logotip



el perfil del candidat
foto


Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, la Selva, 29 de desembre de 1962) Periodista i emprenedor

Segon de vuit germans d'una família de tradició pastissera. Mentre estudiava a l'institut ajudava a la pastisseria i participava activament en les activitats polítiques i culturals. És assidu als Onze de Setembre del Fossar de les Moreres. El dia 24 de juny de 1981 és un dels 100.000 catalans que assisteix al Camp Nou al gran acte de masses que organitza la Crida a la Solidaritat. El 14 de març del 82 assisteix a la manifestació anti-Loapa que organitza la Crida a Barcelona.

Aquells anys funda conjuntament amb Pere Casals la JNC a les comarques gironines, que ràpidament coneix una gran expansió. L'oganització organitza a Girona el memorable concert de la Companyia Elèctrica Dharma i la Cobla Mediterrània.

Va a París amb el Tren de les Nacions per manifestar-se davant la seu de la Unesco en defensa del català.

Encara que comença a ocupar responsabilitats en l'estructura nacional de la JNC, deixa tota activitat política per concentrar-se en l'altra activitat que l'estira igualment: el periodisme.
foto


La passió pel periodisme és gairebé des de petit. Comença a estudiar Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona, però ho compagina amb col·laboracions al diari El Punt. S'havia iniciat com a corresponsal d'Amer del diari Los Sitios quan tenia setze anys, i el cuc del periodisme era defintiu. El febrer de 1982 entra a treballar al Punt com a corrector de llengua catalana. La compaginació dels estudis amb la feina es fa cada cop més difícil fins que un accident de trànsit la nit del 25 de gener de 1983 tornant de treballar al diari interromp totes dues coses durant quatre mesos. Amb vint anys acabats de fer, i després de recuperar-se, pren de la decisió d'abocar-se definitivament al periodisme i descarta tota opció d'esdevenir filòleg.

El periodisme, la política, la llengua, la cultura són activitats que han format part sempre del seu paisatge vital. La decisió de dedicar-s'hi en cos i ànima la va prendre durant els diversos estius de la seva adolescència en què va fer estades amb la comunitat de monjos del monestir de Poblet, on entrà en contacte amb una forma de vida i de pensament de gran utilitat per a la vida.

foto
Com a periodista tasta una mica de tot. L'estiu de 1991 es desplaça amb el seu vehicle fins a Eslovènia, que acabava de proclamar-se independent, i entrevista membres del primer govern de la república independent els dies que s'inicia la guerra de Croàcia i comencen els bombardejos sobre Zagreb. Des de finals dels anys 80 emprèn una afició que encara li dura i que el porta a especialitzar-se i possiblement a crear un àmbit periodístic nou: recollir les referències que la premsa internacional fa de Catalunya.

Els primers anys noranta són d'agitació al país. La campanya de la GI, de la qual és l'inspirador i impulsor, i el concert en suport dels independentistes detinguts en l'operació Garzón el fan ser especialment actiu i compromès.

Durant el 1993 recorre els països de la Unió Europea per elaborar sèries de reportatges que es publicaran aquell any a la revista Presència.
El 1994 publica el llibre "Cata...què?. Catalunya vista per la premsa internacional" on recull les principals referències a Catalunya des de 1926 fins passats els Jocs Olímpics. El llibre té una seqüela que és la columna que cada setmana publica a la revista presència sota el mateix nom. I el mateix 1994 ofereix un curs a la UCE de Prada sobre la matèria.

La segona meitat dels anys noranta es caracteritza per la irrupció d'una eina revolucionària: les Tecnologies de la Informació i la Comuniació en general i Internet en particular. Des del primer moment hi veu la transcendència i es posa a treballar i a col·laborar perquè Catalunya i el català no perdin el tren d'aquesta revolució. Un grup de persones es posen d'acord espontàniament en una mateixa idea: les TIC són una gran oportunitat per a Catalunya.

D'aquesta convicció en surt un projecte vital per a tot país lliure: l'Agència Catalana de Notícies. En projecta, a finals de 1998, un model radicalment innovador: introdueix el concepte de redacció virtual, aposta pel teletreball i també per la multiplicitat de formats. És la primera plataforma que existeix a Europa d'aquestes característiques, i serveix de model perquè apareguin altres agències de notícies a l'Estat espanyol que s'hi inspiren. I opta per fixar la direcció a la ciutat de Girona. L'ACN és avui un projecte d'èxit.

Completat el procés de fundació i estabilització de l'ACN, es decideix acceptar l'oferta del president de la Diputació de Girona, Carles Pàramo, de dirigir la Casa de Cultura de Girona, amb la qual havia col·laborat molt estretament uns anys abans. Això és el 2002, i el 2004 renuncia al càrrec per posar en marxa amb l'ajuda d'altres socis el que fa anys que projectava: un periòdic català en llengua anglesa, Catalonia Today, en la línia de les publicacions que existeixen en d'altres països de parla no anglesa.

Està casat, encara no té fills. És un devorador de premsa estrangera. El seu periòdic preferit és el Courrier International, que considera la millor publicació del món. Parla diversos idiomes però sent una passió especial pel romanès, la filla pròdiga de les llengües romàniques amb la qual el català comparteix molt. Li agrada parlar amb polítics i periodistes romanesos i és seguament avui un dels periodistes catalans que té un millor coneixement d'aquell país.

CiU Girona | Plaça Catalunya, 22, 1r, 4ª | 17002 - Girona
Desenvolupat per Tirabol